"Jornades literàries" amb motiu del Sant Jordi 2005

Can Figueres, Premià de Dalt.
16 de d'abril de 2005

Enric Velo

Abans de parlar-vos del llibre “La Mirada y el Viaje”, deixeu-me fer unes pinzellades sobre la seva autora.
     Goya Gutiérrez, com explica al seu poema “la ciudad de los trenes”, arriba de ben petita a Barcelona, com tants d’altres en aquella època provenint de l’Aragó a alguna estació de trens de la ciutat. Un altre poema d’aquest mateix llibre, “la ciudad de los tranvías”, ens parla de les imatges viscudes, amb espurnes de llum, em aquella Barcelona gris dels anys seixanta, amb la presència immortal de l’arquitecte Gaudí.
     Goya viu des de llavors a Catalunya on es llicencia en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona i on exerceix com a professora d’institut ensenyant llengua i literatura castellana.
     Fruït del seu amor per la poesia i la literatura, passa a formar part del grup de poetes vinculats a col·lecció “Bauma, cuadernos de poesía”, on al 1995 publica la plaquete “Regresar”. Anys després, a Castelldefels, s’incorpora al grup de poesia Alga, on des del 2002 és responsable, amb un altre company del grup, de l’edició de la revista de literatura Alga.
     Goya publica el seu primer llibre de poemes al 2001. Aquest primer llibre, “De mares y espumas”, de l’editorial “la mano en el cajón”, és, bàsicament, una mirada introspectiva. Als seus versos aflora un sentiment de desolació i abandonament en aferrissada lluita amb l’amor a la vida en un món aparentment sense finalitat.
     En aquest primer llibre, com va dir Concha García al seu comentari del diari Avui, “s'observa una necessitat d'indagar en el territori de l'amor desesperat, o de l'amor que no s'ha complert”. La poeta aconsegueix crear un ambient on “fa mal la fugacitat del temps, del desig i del record”. D’aquesta manera, “de mares y espumas” comunica al lector un sentiment que Felipe Aranguren, el dia de la seva presentació, va classificar com d’excessivament pessimista.
     Després d’aquesta mirada introspectiva, Goya surt del seu entorn més immediat per observar altres realitats en un món divers que l’omple d’experiències i on se sent observada, amb recíproca sorpresa, pels ulls allargats dels recollidors d’arròs o els ulls d’eixutes parpelles d’una pobladora del desert.
     Amb el llibre “La mirada y el viaje”, Goya Gutiérrez vol fer una recerca poètica, una indagació en l’espai, i ho fa a través de diverses ciutats del món, de temples, de rius o de travessies, per ella inoblidables, d’algun país concret. Tots aquests espais, són viscuts per la poeta en viatges curts i limitats pel temps.
     L’exploració del viatge es fa, a la primera part del llibre, des d’una perspectiva de la mirada en la que queden marcades impressions, paraula que dona títol a aquesta primera part. Impressions, dèiem, dels llocs que han trasbalsat la poeta–viatgera i que s’expressen en subjectives imatges en un to d’admiració.
     Però Goya no es limita a mirar amb admiració un món exterior i a vegades exòtic. La poeta, immersa en una societat que és plena de contradiccions mira també amb ull crític i, a vegades irònic, espais on la violència, domèstica o no, l’especulació, la malaltia o la hipocresia hi són presents, barrejades, perquè no, amb l’amor.
     La segona part del llibre, “La ciudad y sus mundos”, feta, com dèiem, amb una altra actitud poètica, ens parla de la ciutat moderna i contemporània, o si més no, de moltes ciutats concentrades en una sola. Aquí, apareixen els móns i les vivències quotidianes, que són tractades en algunes composicions d’una forma irònica com a “Ciudad inmobiliaria”, amb el tema de l’ especulació i els diners com a valor emergent, a la “Ciudad de los puentes”, on es tracta de l’anorèxia, o a la “Ciudad del Buen Amor”, on s’hi descriu el dogmatisme eclesiàstic enfrontat a conflictes reals com poden ser el sexe o l’avortament.
     Altres temes són tractats des d’un to crític, la guerra i la violència, per exemple a la “Ciudad derruida” o a la “Ciudad violentada”, o el tema de la immigració a la “Ciudad del Tercer Mundo”.
     Per últim hi ha una sèrie de poemes de caire més nostàlgic a on es perfilen vivències d’un jo poètic a la ciutat, com és el cas de la “Ciudad de los amantes”, la “Ciudad hospitalaria” o la “Ciudad de los trenes”, rememorant aquell primer viatge de la infantesa del que us parlava al presentar a Goya Gutiérrez.
     I amb això, dono pas a la poeta perquè ens llegeixi alguns d’aquests poemes.