Diari Avui - 6 de febrer de 2003

Dolorosa fugacitat del temps

CONCHA GARCÍA

POESIA

[Goya Gutiérrez, De mares y espumas. Editorial La Mano en el Cajón. Barcelona, 2001]

Goya Gutiérrez (Barcelona 1954) publica el seu primer poemari en una petita editorial barcelonina que té més de vint anys de vida i publica, com gotes escasses, pocs poemaris. Lorenzo Gomis i Florentino Huerga són dos dels poetes que apareixen en aquesta col·lecció. De Goya Gutiérrez ja teníem notícies gràcies a la plaquette Regresar que el 1995 li va publicar la desapareguda col·lecció Bauma.

En la poesia de Goya, que ja vaig tenir ocasió de presentar a Santa Coloma de Gramenet fa quatre anys, s'observa una necessitat d'indagar en el territori de l'amor desesperat, o de l'amor que no s'ha complert, amb la presència del mar com a metàfora poderosa que expressa una tensió comuna en la literatura, entre la situació del subjecte poètic que mira des de la vora, i la dinàmica extensió amb que obre davant d'ella l'espai marí: "Toda la fuerza del continuo oleaje / murmullo del océano en una caracola / la ensordece".

TRES PARTS AMB TO ÈPIC

El llibre esta dividit en tres parts marcades per un to èpic. Destaca la cura que posa en l'elecció de les metàfores que arriben a formar imatges, la força de les quals, en algunes ocasions ens trasllada al moment del conflicte que el poema ens vol ensenyar: "Que no se acabe / ese roce vampirizante / de los cuerpos. / Ese querer asirse / al primer canto / antiguo de alborada". Conflicte que es debat entre l'eternitat de l'amor, suposadament real, i la convicció de la impossibilitat de la seva realització. El poemari, tal com va dir Felipe Aranguren el dia de la seva presentació, se'ns revela excessivament pessimista, i això podria ser un compliment perquè ha aconseguit crear un ambient on fa mal la fugacitat del temps, del desig i del record, supeditat a un present que emergeix renovat, d'aquest descens cap a les zones més obscures. Tot i així, a aquest discurs coherent li falta una veu amb més personalitat, un subjecte que sigui amo del que sent perquè hi ha massa empremtes d'altres poetes, ben apreses i ben enfilades, això sí. Amb tot, el poemari és impecable i saludem la incorporació de Goya Gutiérrez a l'amplia nòmina de poetes barcelonins.